Español 
Català
Diari Ara (17/02/18).- El matí del dijous 17 d’agost vaig haver de fer ús del servei d’urgències de la sanitat pública. Tot i la gran quantitat de pacients, el servei va ser òptim i personalitzat i em va confirmar el tresor social que suposa disposar d’una atenció sanitària universal i gratuïta. En el breu col·loqui final mantingut amb el metge que em va atendre vaig constatar el que és un evidència: la permanent manca de personal dificulta extremadament la seva tasca i cronifica una situació que en plena crisi es presentava com a transitòria i que ara porta camí de convertir-se en estructural.
A les 17 h del mateix dijous els missatges de les amigues i amics que eren pels voltants de la plaça Catalunya alertaven
